Anàlisi del benestar, la comunitat i la convivència.

En els últims anys s’ha produït en la Sociologia un redescobriment i una reelaboració de la noció de comunitat i de la seva importància social. En el concepte ha perdut pes el component geogràfic, per centrar-se més en la qüestió de les relacions i lligams entre les persones. Aquesta revitalització es deu a la aparició de conceptes analítics i teòrics nous com ara el de lligams febles, eficàcia col·lectiva, capital social, activitats rutinàries, prevenció situacional, recursos institucionals del barri o benestar comunitari. L’Escola de Chicago ja va plantejar com l’entorn condicionava les conductes de les persones. El cert és que molt problemes socials actuals com ara la delinqüència, certes formes de pobresa, els conflictes de convivència o les mancances de benestar tenen una vinculació comunitària. Però, al mateix temps, es veu la xarxa de relacions comunitària com un recurs per afrontar-los. De fet, hi ha un redescobriment de la importància del control social informal en la vida col·lectiva.

Aquesta línea de recerca te dos grans fronts: La primera és el desenvolupament de millors indicadors per mesura la cohesió i el benestar comunitari. La segona és l’estudi de les condicions local que milloren aquesta cohesió social, l’eficàcia col·lectiva i el benestar de la comunitat. La mesura i l’anàlisi del benestar de les poblacions ha estat i és motiu de debats metodològics i conceptuals entre els investigadors socials. Les limitacions que presenten indicadors econòmics tradicionals ha portat a la comunitat científica a pensar en alternatives de mesurament més holístiques, interdisciplinàries i contextualitzades. Les recents aportacions de la comunitat científica a l’estudi del benestar desenvolupen models que contemplen tant indicadors objectius com a subjectius en un conjunt de dimensions de l’economia i l’habitatge, el treball i el món laboral, la família, el medi ambient, la seguretat, la salut, el lleure i la cultura, la participació i la cohesió social, les infraestructures i la mobilitat, i l’educació. El desenvolupament d’indicadors socials vàlids, fiables, observables, amb sentit de benestar i definits en clau contextual (nacional, autonòmic, local) constitueix un repte científic que no sol permetrà conèixer millor la realitat social sinó també poder explicar-la i millorar-la des del punt de vista de l’acció de polítiques públiques i de la gestió pública basada en l’evidència.

Aquesta línea de recerca dedicarà un esforç d’investigació al desenvolupament metodològic i d’indicadors que permetin explicar millor el benestar de les comunitats i aportar un valor afegit important a la definició d’estratègies, de programes d’actuació i de polítiques concretes orientades a millorar el benestar de la comunitat. Tot això es fa aportant una visió de conjunt i integral sobre el benestar. Aquest desenvolupament metodològic i empíric es basa en experiències recents en entorns socioeconòmics com el nostre: el Govern del Regne Unit (sustainable-development.gov.uk), la New Economics Foundation-LSE Centre for Economic Performance, el Govern del Canadà (Human Resources and Social Development Canada), el d’Austràlia (Australian Bureau of Statistics), la Young Foundation, IdeA, South Tyneside MBC, Manchester CC, Hertfordshire CC, o especialment el Global Project “Measuring the progress of societies” de l’OCDE.

Ja s’ha avançat en aquesta línia en dos aspectes. Un primer es refereix al coneixement i inclusió en la xarxa científica preocupada per aquest àmbit d’estudi. Així s’ha establert contacte amb l’OCDE i amb la seva oficina d’estadística encarregat del desenvolupament de la iniciativa Global Project, així com amb la New Economics Foundation. Fruit d’això se’ns reconeix com a corresponsals locals (local correspondants) de l’OCDE per a aquest àmbit. Igualment, s’ha generat una xarxa intermunicipal d’àmbit nacional orientada al desenvolupament de polítiques locals de proximitat en disset ajuntaments d’Espanya entre els quals s’inclou Girona, Oviedo, Getafe, Saragossa, Vitòria, Gijón, Còrdova, Màlaga, Donostia, A Coruña i Bilbao. Finalment s’ha treballat amb la Young Foundation (Regne Unit) en l’elaboració d’un projecte de recerca per Unicef-UK: “A qualitative international comparative study of the impacts of inequality and materialism on children’s well-being”.

En la segona línia de recerca la qüestió central són les condicions que fan que una comunitat assoleixi millors nivells de cohesió i d’eficàcia col·lectiva. Una comunitat cohesionada o amb nivells d’eficàcia col·lectiva permet més fàcilment la prevenció de problemes com ara el vandalisme, facilita la acció col·lectiva, millora la inclusió social, disminueix la intolerància i fins i tot millora la salut psíquica. Tot això te una repercussió en els nivells de benestar de la població. La eficàcia col·lectiva d’una comunitat pot ser desigual davant diferents problemàtiques. Aquí intervenen un gran nombre de factors. Alguns tenen a veure amb la composició d’aquesta comunitat, amb el tipus de relacions que s’estableixen entre les persones, amb la relació amb el mitjà urbà, o bé amb els recursos institucionals i de serveis del barri. La participació en la vida associativa i política (amb els seus factors associats) es un apartat important de recerca. La interacció entre l’entorn comunitari i altres institucions com ara la família o l’escola és una línia preferent de treball.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s